Història de Petrer

L'ocupació humana de Petrer es remunta al període neolític (V mil·lenni aC), encara que va ser durant l'edat del bronze, entorn del 1500 aC, quan es va ocupar de forma plena el territori en crear-se xicotets assentaments dedicats a l'agricultura i a la cria de bestiar. Del període ibèric (s. V i II aC) també s'han localitzat uns quants jaciments, i en època romana va haver-hi diverses viles dedicades a la producció de cereals, oli i vi. D'una d'estes, la denominada Vila Petraria, procedix un mosaic policrom de grans mides, datat en el segle IV aC. És en l'època islàmica (s. XII) quan Petrer comença a adquirir la seua estructura urbana actual. Denominada Bitrir, va ser un poblat protegit per un recinte emmurallat i pel castell, construït a finals del s. XII sobre un assentament anterior. Després de la firma del Tractat d'Almisrà (1244), per la qual s'establia la frontera entre els regnes de Castella i Aragó, Petrer va passar a pertànyer al regne castellà. Al començament del s. XIV va quedar davall la sobirania de la corona d'Aragó a causa dels acords firmats en la Sentència de Torrellas (1304) i el Pacte d'Elx (1305). Després de l'expulsió dels moriscos el 1609, tan sols van quedar en la població l'alcaid del castell i set famílies de cristians vells, i Petrer es va repoblar amb prop de cent famílies procedents de Castalla, Onil, Biar, Xixona i Mutxamel. Durant la Guerra de Successió (1700-1714), la vila va lluitar a favor de Felip V, i va aconseguir diversos privilegis com a premi a la seua lleialtat. L'últim esdeveniment rellevant va ocórrer durant els moments finals de la Guerra Civil, quan el Govern de la Segona República es va instal·lar en la finca el Poblet abans d'anar a l'exili.

Museu Arqueològic i Etnològic Municipal Dámaso Navarro

Plaça de Baix, 10 - Telèfon 966 98 94 00 ext. 57
Obert al públic el 1999, compta amb dos plantes d'exposició permanent: una arqueològica, on es mostra l'evolució històrica de la població, i una altra d'etnografia, amb els oficis i formes de vida dels avantpassats més recents.

Entre les peces més destacades cal citar el mosaic romà policrom de la Vila Petraria, datat en el s. IV dC, les algepseries islàmiques de l'alqueria de Puça i la producció terrissera local dels segles XIX i XX.

Horari:

Dilluns a divendres: 10.00 h - 14.00h

Dissabte*: 18.00 h - 20.00 h

Diumenge*: 10.00 h - 14.00 h

*(Els caps de setmana d'agost el Museu romandrà tancat)

Castell

Construït en època musulmana i remodelat posteriorment, consta de dos recintes: l'esplanada i l'alcassaba.

El primer conserva un llenç de muralla de tàpia amb un cub central que delimita un espai interior on les excavacions arqueològiques van documentar vivendes de cronologia medieval.

L'alcassaba corona el turó. Va ser construït entre els segles XII i XV. Consta d'un espai murallat de planta poligonal amb huit costats, en maçoneria i carreu. El seu accés principal està elevat sobre el nivell del sòl i defés per un balcó amatacanat. Després d'una llarga restauració (1974-1983) va ser declarat Monument Historicoartístic.

Visites guiades:

Dimarts a divendres: 10 h a 14 h (inv.) i 10 h a 13 h (estiu)

Dissabtes: 11, 12 i 13 h

Diumenges: 11, 12 i 13 h

Cases cova de la muralla

A principis del segle XX la parròquia de Sant Bartomeu va llogar a les famílies més necessitades de Petrer els terrenys que rodejaven el castell, inclosa la muralla, perquè pogueren excavar les seues cases.

A finals dels 70 assistim a l'abandó d'estes cases cova i a la compra de moltes per part de l'Ajuntament. La restauració realitzada l'any 2008 de les cases cova de la muralla del castell ha permés recuperar un dels llocs més pintorescos de la nostra vila.

Es tracta de tres vivendes amb un atractiu arquitectònic i cultural que ha sigut aprofitat com a extensió del Museu Arqueològic i Etnològic Dámaso Navarro.

L'exposició s'estructura en dos àmbits: una primera part on es recrea la vivenda de mitjans del segle XX, amb les seues habitacions i objectes quotidians; i una altra dedicada als oficis i a les activitats tradicionals de la vila.

Horari de visita: el mateix que el castell.

Arc del castell

Es tracta d'un dels antics portals d'accés als carrers situats en les faldes del castell pujant des de la plaça de Dalt. Realitzat en maçoneria i morter de calç, probablement va ser construït en el s. XV o XVI.

Església parroquial de Sant Bartomeu

Va començar a construir-se sobre una església anterior el 1779. És un edifici de planta rectangular dissenyat per Francisco Sánchez. Consta d'una nau central amb capelles laterals i un creuer amb cúpula sobre tambor. La façana està dividida en tres carrers per un senzill faixat, i es va rematar amb les escultures de sant Bartomeu, sant Pere i sant Pau, que van ser enderrocades durant la Guerra Civil i reposades posteriorment. En la part superior de la portada es troba l'escut d'armes del comte de Puñonrostro, promotor de l'obra.

Ermita de Sant Bonifaci

Va ser alçada extramurs entre el 21 d'abril i el 25 de maig del 1634, encara que es va ampliar en la primera mitat del s. XVIII gràcies a les almoines dels fidels. Custodia la imatge de Sant Bonifaci, patró de la ciutat.

La planta de l'ermita és de creu llatina, amb nau central i capelles laterals, absis i una cúpula gallonada amb teula corba de color blau.

Ermita del Santíssim Crist

Va ser edificada el 1674, però a pesar de les reformes del s. XVIII, conserva bé el seu aspecte rural ja que presenta tres contraforts en la seua part posterior i una espadanya amb campana en la façana. És de planta rectangular amb nau central i capelles laterals. En l'interior es troba la imatge del Santíssim Crist del Calvari o de la Sang, protector d'epidèmies, sequeres i calamitats.

Ermita de Catí (en el paratge natural de Catí)

Consagrada davall l'advocació de la Immaculada Concepció, està situada en la partida rural homònima. Encara que es desconeix la data de construcció, la seua tipologia respon a les ermites del s. XVII. D'una sola nau, presenta una coberta a dos aigües i sis contraforts laterals, i té adossat un refugi xicotet. La façana és dovellada i rematada amb espadanya. La coberta interior és voltada reforçada per arcs faixons.

Aqüeducte de Sant Rafael (fora del centre històric, al barri de Sant Rafael)

Situat sobre la rambla de Puça o rambla dels Molins, transportava aigua del brollador de la Noguera i abastia la població d'Elda. Es va construir a finals del segle XVI i és possible que estiguera en ús fins a començaments del s. XIX. Es conserven tres arcs apuntats que descansaven en quatre pilars troncocònics realitzats en carreu. Va ser declarat Monument Historicoartístic d'Interés Local pel Ministeri de Cultura el 1981.

Pantà o Pantanet (fora del centre històric, en direcció a Xorret de Catí)

Es va construir el 1680 a l'Estret de Catí, en el punt de confluència de les aigües de dos barrancs, amb l'objectiu de millorar i ampliar el regadiu en els camps de conreu d'esta partida, encara que el 1720 ja estava en desús. La presa és de maçoneria, formant una paret convexa al corrent. El parament té una alçària màxima de 14 m i una longitud de planta lleument poligonal de 47 m.

Canal de Ferro (fora del centre històric, en direcció a Xorret de Catí)

La Canal de Ferro és una obra hidràulica, un aqüeducte singular, que servia de suport a la canalització de les aigües de la mina de la Benvinguda al seu pas per la rambla de Puça. Va ser construïda a principis del segle XX per Eleuterio Abad Seller, a fi de millorar l'aqüeducte que hi havia abans, que era arrasat regularment per les avingudes de la Rambla de Puça, en un dels llocs més estrets (el Cantal de Sánchez) a fi de portar l'aigua a la seua hisenda o heretat denominada la Canyada del Castell (el que hui és el barri d'Hispanoamèrica). En l'actualitat s'ha desmuntat per a restaurar-la, ja que el pas del temps havia deteriorat la canalització de ferro i posava en perill la seua estabilitat.